Santiago Rusiñol

Biografia

Va néixer a Barcelona en el si d'una família d'industrials del tèxtil provinent de Manlleu. Hereu del negoci familiar ja es perfila el seu interès per l’art de la pintura durant l’adolescència. L’any 1886 es casa amb Lluïsa Denís. L’any següent neix la seva filla Maria, però, pocs mesos desprès, el caràcter inquiet, el desinterès pel negoci familiar, el desig per dedicar-se a pintar, viatjar i conèixer món. Els viatges a diferents indrets sempre seran una constant a la vida de l’artista.

El 1888 es revela com escriptor amb col·laboracions regulars amb articles al diari La Vanguardia. El 1889 trenca la seva relació familiar però manté el contacte amb la seva filla. A partir de 1889 marxa a estudiar a París. És un període important en la seva trajectòria creativa.

El 1893, instal•la el seu estudi a Sitges, conegut com el Cau Ferrat per la seva col•lecció de ferros antics. La vila es converteix en el punt de referència modernista d'artistes, escriptors i músics. Paral·lelament l’artista va consolidant les seves dots com escriptor i des de principis de la dècada de 1890 escriu obres narratives i poemaris en prosa. Algunes de les seves novel•les s’adaptaran per ser representades al teatre com L’auca del senyor Esteve escrita el 1907 i estrenada uns anys més tard.

El 1899 a causa d'una greu malaltia es retroba amb la seva dona. Quan millora marxen a França amb la seva filla per desintoxicar-se de l’addicció a la morfina. Un any després es sotmet a una intervenció quirúrgica que el deixa amb un sol ronyó. Continua rebent premis i nominacions. A França el seu reconeixement oficial arriba el 1908 quan obté el títol de sociétaire del Saló de París .

El 1917 és condecorat pel govern francés amb la Legió d’Honor. Rep el darrer homenatge a Sitges el 1926. Mor a Aranjuez el 1931. El govern provisional de la república ordena una cerimònia fúnebre oficial a Madrid que és encapçalada pel president Manuel Azaña.

Vídeo sobre l'Auca del senyor Esteve:

Resum:

L'Auca del senyor Esteve és una obra on Santiago Rusiñol critica la vida sociaal en el temps del modernisme. En aquell temps l'ofici passa de generació en generació. El Ramonet, fill de l'Esteve i de la Tomassa, vol trenacar els esquemes i no vol continuar amb la Puntual, la botiga que havia pàssat per tots els seus avantpassats.El Ramonet decideix dedicar-se a l'art i anar a estudiar a la Llotja. El seu pare s'enfada ja que no vol continuar la tradició que hi ha i l'obliga a treballar a la botiga. Té de deixar de banda l'art i dedicar-se a la botiga. Al final quan l'Esteve s'està a punt de morir li diu que li deixa tots els seus estavils perquè pugui fer la carrera i dedicar-se el món de l'escultura.