La plaça del Diamant
La plaça del Diamant és una obra de Mercè Rodoreda que critica
els fets viscuts en la guerra Civil espanyola. La Natàlia, la persona que
en Quimet vol
que passi la resta de la seva vida amb ell, més tard serà anomenada Colometa. Això esdevé per culpa de la superioritat que
tenien els homes sobre les dones en aquells temps. En Quimet fa que la
Colometa deixi de treballar perquè diu que el seu amo se la mira massa, ella li
fa cas i abandona. En aquesta obra es veu molt ben reflectits el transcurs de
la guerra. El rètol d’una botiga de joguines passa a dir-se “juguetería”. Canviaven
la bandera republicana per la d’ Espanya. La gent de
classe baixa patia fam i aquests tenien de treballar pels de la classe alta per poder
aconseguir menjar. El Quimet se’n va a la guerra i ja no va tornar. A partir d’aquest
punt, anomenen a la Colometa com a Sra. Natàlia. No pot fer front tota sola amb
els seus fills, però té la sort que hi ha una persona en el barri amb qui es pot complementar molt bé. L’adroguer té una casa i menjar, i la Natàlia té fills
que és el que busca l’adroguer, una familia. Al cap d'un temps, els seus fills es casen i la porten a ballar a la plaça del Diamant, però ara ja no és el mateix d'abans.
No és només una història fictisia, sinó que va lligada amb la vida que va viure Mercè Rodoreda.
Es pot veure clarament el pas de la guerra civil amb els canvis de noms que rep la Natàlia. Primer l'anomenen Natàlia, despres Colometa i per finalitzar Sra. Natàlia.
No és només una història fictisia, sinó que va lligada amb la vida que va viure Mercè Rodoreda.
Es pot veure clarament el pas de la guerra civil amb els canvis de noms que rep la Natàlia. Primer l'anomenen Natàlia, despres Colometa i per finalitzar Sra. Natàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada